Xuclar-se el dit és un reflex completament normal en bebès i nadons, i la immensa majoria de nens ho deixen sols sense cap conseqüència. El dubte real de moltes famílies és a partir de quin punt cal preocupar-se.
Quan deixa de ser només un hàbit passatger
El factor clau no és tant l'edat exacta com la intensitat i la freqüència. Com a referència general, si l'hàbit es manté de manera intensa més enllà dels 4-5 anys, quan ja haurien de sortir les dents definitives, és quan pot començar a afectar el creixement del maxil·lar i la posició de les dents.
Què pot passar si es manté molt de temps
- Mossegada oberta (les dents de dalt i de baix no arriben a tocar-se).
- Desplaçament de les dents frontals cap enfora.
- Alteracions en el paladar.
Si tens dubtes sobre el cas concret del teu fill, una valoració amb l'odontopediatra permet saber si cal actuar o si encara és aviat per preocupar-se. Si véns de Caldes de Malavella o Vilobí d'Onyar, la clínica és a pocs minuts amb cotxe des de tots dos pobles.
Preguntes freqüents
El xumet és millor que el dit?
En general sí, perquè és més fàcil de retirar de manera progressiva que un hàbit com xuclar-se el dit, que el nen porta sempre amb ell.
Com podem ajudar-lo a deixar-ho sense forçar-lo?
Amb reforç positiu (celebrar els moments sense fer-ho) millor que amb càstig. Si costa molt, un odontopediatra pot orientar-vos amb estratègies específiques per a l'edat del nen.